Tot i això, poden haver grans moments sense un bri de diàleg en una pel·lícula, com a l'inici de WALL-E (2008) o en cas extrem en THE ARTIST (2011) p.e., o be els diàlegs poden ser tant intensos com les pel·lícules mateixes, com en COLLATERAL (2004).
En Cyrano de Bergerac (1990), tota la pel·lícula és un vers en si. Cada diàleg du inclòs una rima, una tonada.... i és un oda a la poesia, no tan sols visual (doncs la recreació del s.XVII està molt ben aconseguida) sinó sonora. Toca l'ànima aquesta comèdia-drama romàntica.
Va guanyar molts premis entre el 1991 i el 1992, els més destacats: 1 oscar, 11 Cesar i 1 Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera.
Quines pel·lícules us han entrat més per l'oïda que per la vista??
ACCIÓ...!!!
